L’hora blanca

Joaquim Amat-Piniella és un dels millors escriptors europeus de la literatura dels camps nazis. La seva gran novel·la sobre la condició humana, K.L. Reich (1946), esdevé una mesurada i profunda reflexió sobre l’abast de la tragèdia que va ser l’Holocaust, també per als republicans. Aportació rellevant perquè la basteix prèviament a Primo Levi, Jorge Semprún, Hannah Arendt o Ellie Wiesel, i perquè des del laïcisme esdevé precursor de l’existencialisme humanista proper a Albert Camus.

A l’exili i amb l’única arma de la paraula s’enfronta a “comprendre” i “fer comprendre”, en mots de Jean Améry i Giorgio Agamben, l’horror a què pot ser sotmès l’home, La paraula esdevé així el vehicle que té l’art per dur a la “catarsi”, com reconeix Imre Kertész, una catarsi de “l’hora blanca” que ha de permetre fer néixer un nou Home.