Les Llunyanies

L’obra poètica de Joaquim Amat-Piniella escrita a l’exili, que avui presentem en commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, constitueix un fenòmen singular no només dins la història literària i documental del nostre país, sinó també dins del panorama europeu. En efecte, tal com afirma David Serrano, aquest llibre “esdevé un document rellevant de les inquietuds i reflexions d’un home, compromès i sensible, convertit en testimoni i símbol de la voluntat de manteniment de la vida i la dignitat estrictament humanista dins d’un camp de concentració: paradigma de la capacitat de destrucció i autodestrucció de l’Home i, alhora, essència d’ell mateix”. Els setanta-un poemes que conté el present volum són adreçats des de l’abscència –la “llunyania” a què fa referència el títol– a l’esdevenidor, el qual jutjarà els culpables del que succeeix, i també a la figura absent de la dona, en qui el poeta s’empara per resistir els horrors durant els seus gairebé cinc anys de suplici. “Heus ací –en paraules de Jordi Castellanos– una poesia de la veritat, de la més pura autenticitat humana: Joaquim Amat-Piniella, enmig d’aquella aventura que ens va testimoniar a K.L. Reich, una peça mestra de la literatura de l’holocaust, cerca la salvació en la paraula: se sent rebel i expressa la seva rebel·lió”