Isaac Borojovich

“Quan vaig conèixer a l’Isaac estava impressionat amb la seva història de supervivent de l’Holocaust, amb la seva manera de plantejar-ho amb la humanitat, però al mateix temps amb una duresa colpidora i un missatge final sobre la vida i l’amor. Les seves paraules em varen connectar amb dues de les lectures que m’han marcat més: La nit, Elie Wiesel i Sense destí, per Imre Kertész. Part a Montevideo i part des de Sabadell (Barcelona) tinc que records del seu periple vital, una veritable joia de la Picardia, la capacitat i la intuïció més astuta sorgeixen per identificar els perills però, sobretot, les soluciones més eficients i intuïtives. Una història sense concessions a l’emoció, crua, directa, construïda d’anècdotes que es van convertir en categories, sense mirar per a la moral o la compassió. Una història d’un aparent Anti-heroi que desprèn lucidesa i una increïble capacitat humana”