Giza, la niña de la maleta

Després d’escriure el guió i dirigil el documental inèdit “Juan Camacho, de Mauthausen a Montevideo” (Barcelona, Zeroiú, 2007), aquest documental és un projecte sorgit de les aules de 4t d’ESO a l’assignatura d’Educació Ètico-cívica de l’Escola Pia Sabadell a partir de les recerques que el professor David Serrano du a terme al voltant del tema del Testimoni de les víctimes del Franquisme i de la Xoà des de fa més de vint anys.

Es tracta d’una coproducció de la Universidad ORT Uruguay (Montevideo) i la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL), on Serrano també fa classes, i ha comptat amb el suport de l’Escola Pia Sabadell, l’Institut Yad Vashem de Jerusalem (Israel), el Consolat de l’Uruguai a Barcelona, el Consolat de Polònia a Barcelona, l’arxiu del Ministerio de Asuntos Exteriores de la República Oriental del Uruguay, el Instituto IPA (Magisterio) de Montevideo, el Consulado de España a Montevideo, el Archivo Sodre de Uruguay, el Casal Català de Montevideo i els arxius de la sublevació de Varsòvia,  a Polònia, entre altres.

El documental explica la història d’una família jueva que intenta sobreviure al gueto de Varsòvia, controlat pels nazis. El seu nadó de vuit mesos és en perill de mort per culpa d’una greu malaltia i aconsegueixen que l’organització clandestina cristiana Zegota el tregui amagat dintre d’una maleta. La petita Giza es converteix durant set anys en Stefcia, que serà acollida al si d’una família cristiana implicada en la lluita clandestina contra el nazis. El padrastre morirà al camp de concentració de Flossenburg i la germana gran, Danusia, és un dels líders de la resistència partisana, on comandarà un grup de cent homes i en salvarà 35 dels atacs nazis. Un cop acabada la guerra, Stefcia és lliurada als únics familiars vius, uns oncles, un cop se sap que la mare havia mort a la cambra de gas de Treblinka i el pare a Auschzwitz malgrat resistir fins a l’alliberament. Aquests oncles se l’enduran a l’Uruguai, on una part de la família s’havia escapat abans de la guerra. Stefcia torna a ser Giza, però mai no gosarà preguntar ni tampoc ningú li explicarà res de la seva vida anterior. Simultàniament, la família d’acolliment intentarà conèixer i vetllar pel seu estat mitjançant unes cartes enviades a Montevideo que els oncles mai li deixaran llegir. Davant els silencis dels uns i dels altres, Giza arribarà a creure que segurament no se l’estimaven.

En total, 65 anys de recerca de la família cristiana que culminen amb la troballa de la filla de Danusia, Malgorata, del lloc exacte on viu la seva “tieta” petita: Giza. Després d’un increïble retrobament telefònic, al cap d’un any es produeix la trobada esperada a Varsòvia entre la germana gran, Danusia, i la germana petita. Giza  pot recuperar, així, no només una part manllevada de la família, sinó també la memòria dels set primers anys de la seva vida, que s’havien mantingut en blanc durant tots aquells anys.

Un relat de pèrdues, oblits, silencis i retrobaments que ens situen en l’espai complex de la memòria d’un dels col·lectius més perseguits de la història. Alhora, ens planteja el cas dels “Justos”, aquells personatges anònims que, enmig de les situacions més repressives, busquen i troben la manera d’ajudar els altres malgrat que saben que es juguen la seva vida i la dels que els envolten. Una història d’autosuperació i de compromís per la vida i els valors democràtics, una història petita que s’engrandeix i essencialitza per mostrar tota la complexitat de la condició humana. Sempre amb un missatge esperançador, de lluita proactiva per aconseguir un futur millor per a les noves generacions.

“Giza, la niña de la maleta” ha estat escollit per obrir el Festival Internacional de Cinema Documental Jueu de Punta del Este (http://www.jewish-filmfestival.com) el 1 de febrer de 2014, un dels certàmens documentals més importants del món. A partir d’aquí ja ha estat inclòs també a la secció oficial del Festival de Cinema Jueu de Barcelona (http://www.fcjbarcelona.org) el juny de 2014, i s’hi han interessat des de Festivals Internacionals d’Israel, Polònia, Uruguai, l’Argentina i els EUA. Televisions com TV3 (http://blogs.tv3.cat/senseficcio), o la Televisión Nacional de Uruguay (http://www.tnu.com.uy)  ja han mostrat el seu interès per programar-lo al llarg del 2015.

De moment el director ja ha estat entrevistat pel Canal 7 Uruguay, Catalunya Ràdio (programa Solidaris, 22 de març 2014) Radio Sepharad España en Edició Especial (20 de març 2014) i Ràdio Sabadell (20 de març de 2014) I Sabadell. Ha aparegut al diari La República del Uruguai, La Vanguardia, El Vapor de Sabadell i a la revista Massada. Ha rebut també una desena d’entrevistes durant les Jornades Blanquerna del març de 2014.

La preestrena  a Sabadell del 20 de març va comptar amb dues sessions plenes a vessar, amb un total de gairebé 400 persones, i amb gent a fora sense poder tenir seient. A les 20.00 va comptar amb una gran presència institucional, encapçalada per la Vicepresidenta del Govern Honorable Senyora Joana Ortega.