El 10 de juliol de 1941, l’entrada dels nazis a la frontera polonesa provoca una situació d’extrema violència entre els habitants de Jedwabne. Hi vivien unes tres mil persones, i la proporció de veïns catòlics i jueus era similar. Durant aquella jornada, gairebé la totalitat dels ciutadans jueus van ser assassinats a mans dels seus veïns catòlics.

En van sobreviure set. Molts anys després, des de la nostra Amèrica, tindran la tasca de narrar el que va succeir aquell dia fatídic i reclamar justícia.

L’autor ens proposa seguir les passes de cada supervivent a través d’un relat de no-ficció colpidor i profundament bell. Va entrevistar testimonis, supervivents, familiars, periodistes, historiadors, sociòlegs i alts funcionaris —polítics i judicials— d’arreu del món, i va investigar en arxius de Polònia, Alemanya, els Estats Units, Israel, Mèxic, l’Argentina i l’Uruguai.

La història d’un poble perdut en la immensitat de la Polònia rural, que ens ofereix una radiografia d’Occident, des de la segona meitat del segle XX fins avui.

“Aquest és un llibre important i llargament esperat. El professor David Serrano Blanquer ha fet un gran favor al món detallant de manera tan exhaustiva tota la trista història de la tragèdia de Jedwabne, mostrant que encara ressona de forma vívida entre la gent i actualitzant-ne les conseqüències.”
—Gary Lucas, Nova York